d'en Jem per a la Nosa

cant de l'enyor

Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Lluís Llach

dos mesos

l'hem anat a veure, decididament es per nosaltres, no ens la podem endur encara, es massa petita, s'ha de quedar amb la mare i els germans. Tornarem a buscar-te Nosa, molt aviat seràs a casa

tres mesos

acaba d'arribar, estem encantats, es senzillament genial, amb la Trenca fantàstic, amb els gats, en mana-manà, la Nossè i la Comptu cap problema tampoc, però lo primer de tot a sigut fer un pipí enorme al mig del menjador, no em puc creure que ja l'estimi

quatre mesos

amb mocador rosa lligat al coll, la seva mirada profunda i la seva noblesa de caràcter

cinc mesos

meditant (ho sembla, oi) davant Les Medes. M'agrada aquesta foto, molt

sis mesos

emprenyadora ( més aviat una maquina de tocar els collons) com tots els cadells, pobreta la trenca, quina paciència

vuit mesos

divina, simpàtica, enjogassada, empalagosa ......es perfecte

deu mesos

estima a la trenca i la trenca a ella, la mira i l'imita, li fa de mare i es un plaer veure-les juntes

onze mesos

esta gran, però encara ha de créixer més, es molt bona i obedient, n'estic orgullosa

del davant, del darrera, per dalt, per abaix, per allà on la miris es guapa, però aquest perfil... em te el cor robat

gairebe el doble

de pes i de mida, te un any i es preciosa, la pobre trenca queda petita al seu darrera

més disbarats

els coixins de plomes son irresistibles, al cap d'una setmana encara en trobava, per matar-la, però es clar, amb aquesta carona................

també va fer disbarats

Com a bon cadell els disbarats no van faltar, aquí va fer un forat al jardí un dia de pluja i senzillament va entrar a dins a reposar, mona, eh

gràcies Yolanda

Un maleit virus a atacat el seu cos afeblit i li a fet perdre la visió de un ull, tant es, no es donem per vençuts, encara es aquí i continuem lluitant.
Amb la samarreta de "Adiestramiento Canino Tarragona", la Yolanda ha fet un concurs de fotos i la Nosa l'ha guanyat, el premi era la samarreta i li hem posat per intentar agrair-li tot el que a fet per nosaltres: Yolanda ets una gran ensinistradora però encara ets millor persona.

un regal de la Raquel

la "tieta" Raquel li ha fet aquest regal per Nadal.... gràcies Raquel, de tot cor, per haver-hi sigut sempre, a les bones i a les dolentes, ets realment especial

amb la sorra i la trenca

la sorra, la seva amiga de l'ànima i la trenca que li ha fet de mare fins ara, tres gosses excepcionals

la darrera passejada a la platja

la malaltia avança i cada dia esta més cansada, ja no gaudeix com abans de la seva platja estimada, però encara li agrada mirar el mar... estem a la recta final ...

la ultima

15 de desembre del 2007 a les 12 del mig dia, aquesta es la seva ultima fotografia, s'ha rendit, ha acabat les forces, hem apostat per la vida i hem perdut, no es pot lluitar contra natura, ara pateix i l'estimem massa per permetre-ho, l'hem de deixar marxar, hem de dir-li adéu i no sabem com, tant de bo cregues que hi ha un "fins aviat" SEMPRE TINDRE UNA NOSA AL COR.
Laura, estuviste ahí hasta el último minuto y para mi no tiene precio, gracias