la sorra, la seva amiga de l'ànima i la trenca que li ha fet de mare fins ara, tres gosses excepcionals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
16/05/05 - 15/12/07 va ser desitjada i benvinguda, patida i estimada, plorada i riguda, profunda i volàtil, protectora i lliure, eterna i efímera. Mai, que jo sàpiga, ningú a descrit millor a un terranova que Lord Byron en l'epitafi que va escriure per el seu: "Aquí reposen les restes de una criatura que va ser bella sense vanitat, forta sense insolència, valenta sense agressivitat i va tenir totes les virtuts de l’home i cap dels seus defectes” Sempre seràs al nostre cor Nosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada